El 9 de juliol, al Centre Francesca Bonnemaison de Barcelona, es va celebrar una homenatge a la mestre Cesca Martí, regidora del PSC a l'ajuntament de Granollers durant 13 anys, fins l'any 1996, en què va ser elegida senadora i quatre anys més tard diputada a les Corts. Al desembre de 2002 va morir a conseqüència d'una malaltia de càncer.

L'homenatge, el PSC, el va fer coincidir amb la presentació del primer volum de la Col·lecció Feminisme Socialista, dedicat precisament a ella, que va ser responsable de la Secretaria de la Dona durant 8 anys. A l'acte van intervenir, entre altres, Manuela de Madre, Carmen Alborch i Teresa Maria Ferrer directora de l'escola Ferrer i Guàrdia de Granollers, les tres en qualitat d'amigues i de companyes de partit. Amb cada una, havia compartit tasques professionals i experiències de vida, així com empreses de caire polític i social. Totes van coincidir a ressaltar la seva capacitat de treball, el seu tarannà obert, i la seva intel·ligència privilegiada, ningú es va oblidar de fer pal·les el seu excepcional sentit de l'humor i la capacitat per crear i mantenir grans complicitats que potenciaven al màxim la feina d'equip. Va ser una magnífica mestre i una hàbil i conseqüent política.

Tant a l'ajuntament de Granollers, com a la Diputació de Barcelona, vaig compartir amb ella espais de treball, primer com assistent social i desprès com tècnica de projectes de polítiques d'igualtat. No sempre vam coincidir. Ens unia el compromís amb les tesis d'esquerra, però la inspiració era ben diferent. Ella des del pont de comandament del socialisme i jo, antiautoritaritarista, des del feminisme lliurepensador. No hi feia res, les dues pensàvem que els desacords i les contradiccions poden ser molt interessants.

La paritat té dificultats per incloure les experiències de les dones. Ser dona té poca incidència en un partit, perquè el partit, en si, és una construcció patriarcal. La paritat té a veure amb el repartiment del poder, però exclou la pràctica del saber femení. També té a veure amb les polítiques de subvencions i amb el mercadeig d'objectius i a ella li costava reconèixer-ho

El darrer dia que ens vam veure a la festa dels "lliris i cards" de les dones periodistes, vam riure molt i de tot.. ! Això si, ella des de les coordenades del partit i jo tractant de ser jo mateixa.
Cesca, de debò, ara sense conya; encantada de conèixer-te !