Que és injustificada i perillosa l'eufòria d'alguns mitjans, que airegen la decisió com si fos un triomf del dret a la informació, quan en realitat està fent evident la necessitat de la seva regulació.
Que és de la màxima gravetat per a la informació que la definició de personatge públic sigui propietat dels mitjans, que han adquirit la capacitat de fabricar-los al seu gust i segons les seves necessitats de màrqueting.
Que els personatges mai són de rellevància pública, sinó que ho són els fets, i cal acabar ja amb aquesta confusió interessada.
Que els fets d'interès o rellevància públiques responen a l'interès públic general, i no al interès més o menys gran que puguin despertar en algun sector del públic.
Que aquest interès més gran que algun públic pugui tenir per algunes persones no pot justificar l'assetjament ni altres actituds que vulneren els principis deontològics de la nostra professió.
Que els fets que han motivat aquest episodi judicial haurien de fer reflexionar tota la professió periodística sobre els límits que han vulnerat els mitjans quan hi ha ciutadans que s'han plantejat demanar l'empara contra ells.
Que el desprestigi que està patint la professió periodística deteriora el valor de la informació, bàsica en una societat democràtica, i fa imprescindible que els legisladors atenguin la petició d'una regulació legal de la professió i del dret a la informació que les organitzacions de periodistes reclamem.
