Al voltant de la data del 25 de novembre és habitual reflexionar sobre les pràctiques socials que poden ajudar a canviar les mentalitats o bé qüestionar-se sobre aquelles que perpetuen els estereotips i la discriminació.

Si com a periodistes ens preguntem quins són els relats que ofereixen els mitjans de comunicació sobre els homes i les dones, no podrem evitar observar diferències substancials. George Lakoff diu en el llibre No pienses en un elefante: lenguaje y debate político que el poder està en mans de qui controla el relat, d'aquells que saben aplicar la metàfora més atractiva, utilitzar millor els adjectius, i presentar de forma més convincent el seu discurs, per això crec que val la pena que analitzem les característiques de les representacions dels gèneres en els mitjans.

En primer lloc, la invisibilitat: En la informació, per exemple, només dues de cada 10 persones que hi apareixen són dones. Ells són els protagonistes de les notícies, els que apareixen com a líders polítics, econòmics, esportius, persones que triomfen en la ciència, les arts, els que són en les cúpules jeràrquiques de les institucions, mentre les dones hi tenen papers secundaris. No hi ha dubte que la invisibilitat de les accions, iniciatives i participació femenina a la societat incideix directament en la percepció de l'audiència, que entén que el paper que tenen les dones no és rellevant socialment. Fins i tot ens trobem amb la paradoxa que l'augment del nombre d'aparicions femenines en un mitjà de comunicació es produeix com a conseqüència de la violència de gènere, fomentant encara més l'estereotip de les dones com a subjectes passius i víctimes.

Invisibilitat femenina versus sobrerepresentació masculina

Un mitjà de comunicació difícilment podrà presentar una visió equitativa de la societat si mostra que el 80% dels protagonistes de l'actualitat són homes. I aquesta forma d'aniquilació simbòlica de la presència de les dones no és aliena a la violència, com tampoc ho és representar les dones com a víctimes, com a persones supeditades i insignificants socialment, com a personatges banals (famoses), com objectes sexuals en la publicitat o en els anuncis de contactes.

Fa anys que es parla de la discriminació de les dones, però existeix també una discriminació masculina: és aquella que oculta als responsables de les distintes violències contra les dones. Mentre els focus il·luminaven en excés la imatge de la víctima, la figura del maltractador ha quedat a l'ombra. Els recomptes i les quantificacions s'han fet a partir de les dones maltractades i no a partir dels maltractadors. Aquesta tolerància social i mediàtica cap als agressors, els violadors i els assetjadors és sospitosa, com també ho és el silenci que en els debats sobre prostitució envolta la figura del client.

I finalment, una pràctica periodística del tot perniciosa, si és vol avançar en la comprensió de l'estructura de la violència masclista: donar les notícies de morts i maltractaments en forma de successos. La violència patriarcal no és un succés, no és un fet imprevisible e inevitable sinó que és un problema i un símptoma de tota la societat, és un crim que atenta contra els drets humans.

Per tant, si volem construir una societat més justa cal reclamar als mitjans una representació més equilibrada i més d'acord amb la realitat, que mostri les dones en tota la seva diversitat de rols, com a protagonistes també dels afers públics i com a sostenidores de les relacions privades. Uns mitjans que no ocultin (de forma còmplice?) l'agressivitat masculina que la societat patriarcal afavoreix, i enfoquin els maltractadors, violadors, assassins i els clients de la prostitució. Uns mitjans que es neguin a publicar els anuncis de contactes on es tracta les dones com a mercaderia sexual. Uns mitjans que donin espai i veu a les dones que aconsegueixen sortir de les relacions de violència i als homes que la denuncien i treballen sobre altres formes de masculinitat.

Només així, oferint una visió més plural i diversa d'homes i dones avançarem en una concepció de les relacions humanes que respectin la diferència des de la igualtat.