Cal reconèixer al líder del PP el mèrit de fer volar els coloms de la demagògia, o, més ben dit, als seus assessors, ja que no se'ls va ocórrer res millor que inventar-se una suposada nena que si naixés en un país governat pels populars no es trobaria en una societat que posa dificultats a les dones, què va, es trobaria en el millor dels móns. Posem que existís aquesta nena del conte d'en Rajoy, i fem l'exercici d'imaginar-nos quin país es trobaria?

En el conte carrincló de don Mariano, la nena no té un pare i una mare angoixats per pagar la hipoteca i treballant més hores que un rellotge (amb piles, això sí), tampoc tindria problemes per escollir escola, amb el mateix cost podria anar a la pública o a la concertada on es trobaria uns programes que han eliminat les discriminacions dels llibres de text i de la mentalitat de l'alumnat i el professorat. De ben segur que a l'aula podria comptar amb un ordinador per ella sola que li permetria anar fent els estudis sense problemes, escollir qualsevol carrera, sense els apriorismes de gènere, o sigui, que podria i voldria ser enginyera, i la seva elecció a tothom li semblaria d'allò més normal. Com que la nena d'en Rajoy i, en general, les nenes estudien molt es trauria la carrera amb bones notes, i un cop afegits un parell de màsters, idiomes diversos i alguna estada a l'estranger es posaria a buscar feina. El més probable és que aconseguís un lloc en què fent una feina similar a la del seu col·lega de Facultat en ella li paguessin una cinquena part menys, no per res, només perquè el seu lloc de treball se'n diu una mica diferent i així ja se li pot oferir una retribució menor. També veurà estupefacta com el seu col·lega li passa al davant, ja que rep la oportunitat d'un càrrec de responsabilitat, que naturalment ell no rebutja, tot i els dubtes que sovint se li plantegen sobre la seva capacitat i experiència. Però potser ni se'n adonarà, ja que de ben petita ha escoltat acudits sobre homes i dones, on les dones surten malparades. Ja fa anys que s'ha adonat que a la publicitat les dones i els seus cossos fan de reclam de qualsevol cosa, i d'ençà que llegeix els diaris, ha pogut veure els anuncis per paraules on les dones s'ofereixen com a carn fresca o madura, a punt de ser degustada. Per no parlar del que li ha passat a una amiga seva, que sortia amb un noi (tan agradable que semblava!) i resulta que d'una pallissa li ha trencat un braç, o sense anar més lluny, això li ha passat a ella: ha quedat embarassada, però com no vol tirar endavant l'embaràs perquè encara no se sent preparada, quan ha volgut avortar s'ha trobat amb unes lleis ambigües, que no la protegien. Total, que per més seguretat, ha hagut de marxar a l'estranger. I no seguim la història perquè no volem explicar-li a la nena d'en Rajoy que ara que la seva mare s'ha quedat vídua, segurament l'haurà d'ajudar econòmicament, ja que amb la pensió que li arribarà no podrà cobrir les despeses mínimes. I és que amb aquest panorama no sabem si dir-li a la nena que se'n vagi a néixer a un altre país, allí on la gent és neta, desvetllada i feliç... aquí, noia, encara ens queden molts anys de 8 de març i de reivindicacions perquè la cosa s'arregli.