D'ençà que el polític francès ha irromput a l'escena mediàtica, he observat que quan s'esmenta el seu nom els homes (i algunes dones) posen els ulls en blanc i dibuixen amb els llavis una mena de xiulet imaginari. I és que valoren el personatge i les seves gestes com si es tractés d'un heroi modern. Fa la impressió que són a punt de dir aquella frase: "Això és un home!!".

A primer cop d'ull, sembla lògic, qui se'n pot estar d'admirar aquesta força de la natura, aquest frenètic de l'acció?, un personatge amb un do de la ubiqüitat de tal magnitud que igual se'l veu al Txad, com a Lisboa, a la Casa Blanca com a EuroDisney. On s'és vist un tros d'home que amb la mateixa facilitat condueixi un llanxa, munti a cavall, apanyi el mini tractat europeu o arregli un conflicte internacional? Això no és cosa que abundi. L'habitant de l'Elisi sembla que és a tot arreu menys a l'Elisi (serà perquè és allí on té els problemes?). I per si fos poc, passeja dones guapes i elegants, inclosa la seva mare, que també l'acompanya quan convé. No hi ha dubte que en aquest gall totes l'hi ponen!

Però què té aquest espècimen que el fa tan especial? Donant-li voltes he arribat a la conclusió que l'atractiu de Sarkozy emana de l'exhibició impúdica dels valors tradicionals de la masculinitat: determinació, força, intel·ligència aplicada a l'acció, seducció amb les dones, seguretat... tot un seguit d'atributs que la devaluada masculinitat dels nostres contemporanis semblen haver perdut en aquests temps de desorientació i confusió de rols. A molts homes ja els fa una mica de vergonya mostrar aquestes característiques, sovint relacionades amb l'agressivitat, amb actituds dominants i fins i tot amb una certa violència, però potser en secret segueixen admirant-les. Qui sap si als homes els passa el mateix que ens passava a les dones fa unes dècades: no troben models de referència. Els falten exemples de noves versions de la masculinitat que encarnin d'una manera més distesa les contradiccions, els dubtes, els errors, junt amb la força i la seguretat virils.

En aquests temps de crisi dels valors tradicionals de la masculinitat (els de la feminitat fa anys que estan en crisi) no és fàcil trobar el lloc i el paper que permeti sentir-se a gust en cada moment i en cada situació. Però, no ens deixem enlluernar amb les llampades que desprèn la cuirassa del polític francès. Aquesta aparença de tenir totes les certeses i cap dubte, aquest glamour de pa sucat amb oli no és altre cosa que una exhibició de testosterona, i això, més que enveja, fa venir ganes de riure.