Com tots els que desapareixen de l’escena, sigui vital o política, ara a Hillary se li comencen a reconèixer les seves grans dots polítiques i fins i tot humanes. Fins ara, era poc menys que una bruixa. Ambiciosa, freda i calculadora. Una dona que s’havia empassat la humiliació pública en perdonar els escàndols sexuals del seu marit, per tal de comptar amb ell en la seva lluita per la presidència. D’ella s’ha dit tot allò que mai es diria negativament d’un home polític, pel qual l’ambició i el càlcul forma part d’una estratègia acceptada.
Fa 15 anys, coincidint amb la presidència de Bill Clinton i la publicació del meu primer llibre sobre Hillary (a seques i tal com s’ha presentat durant les primàries), vaig comentar en diferents entrevistes que als EE.UU hi hauria abans un home negre que una dona al front del país. Durant el 2007 i mentre escrivia el segon llibre sobre ella vaig pensar que, afortunadament, m’havia equivocat ja que durant els 12 mesos va anar sempre molt pel davant de Barack Obama en totes les enquestes.
Tot es va capgirar el 3 de gener a Iowa. Obama guanyà la primera primària. Cinc dies més tard Hillary guanyava a New Hampshire. El carismàtic i atractiu Obama acabava de demostrar, no només la seva potència dialèctica d’un discurs il·lusionant, sinó que podia ser la imatge del canvi desitjat per un ampli sector de nord-americans, tips i cabrejats amb Busch i les mentides que van propiciar una guerra que continua provocant la mort dels seus i la de milers d’iraquians.
Obama es presentava com el polític que plantava cara a Washington i la corruptela. Front a aquesta bandera, Hillary oferia experiència, cosa que va ser identificada amb tot allò que de negatiu té l’establishment.
Per què ha perdut Hillary? Ha pogut més el sexisme que el racisme? Per què els media han estat extremadament agressius amb ella mentre tot el que deia Obama era aplaudit?
Les anàlisis de la campanya estan en marxa. Alguns mitjans de comunicació han reconegut la seva duresa contra Hillary. Algunes enquestes deien que abans votarien un home negre que una dona. Obama ha guanyat, però no ha arrasat com descrivien alguns diaris espanyols. Un dels principals errors de l’equip Clinton ha estat l’arrogància, subestimar al rival i no tenir un pla B. El no adonar-se que davant tenien un fenomen més que un candidat. Tampoc el suport de Bill Clinton ha estat positiu en reforçar la idea que seria una tercera administració Clinton i la continuació d’una nova dinastia després d’haver aguantat la dels Bush. Ara els media comencen a reconèixer que a Hillary no li calia l’ajut del seu marit.
Els demòcrates han votat pel canvi. Però Obama comença a ser “pragmàtic” i a canviar el discurs. Gran defensor dels fons públics per les generals, ara diu que renuncia a ells perquè sap que la generositat dels seus seguidors li proporcionaran més diners per la campanya. També s’ha ratificat clarament a favor de les armes, de les escoltes telefòniques sense penalitzar a les operadores i davant el lobby jueu ja ha dit que Jerusalem és indivisible. Què més canviarà d’aquí al 4 de novembre, dia de les eleccions?
