En canvi, el seu sentit es fa evident i, posem per cas pròxim, ho demostra cada edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Ho demostra a la manera de molts de festivals i mostres actuals que cobreixen tantes llacunes de l'exhibició comercial, tan sovint resistent a les propostes menys adotzenades i, al capdavall, "diferents". Però, a més, el cinema realitzat per dones arrossega una llarga invisibilitat. Per això, com a exemple significatiu, cada edició aporta l'oportunitat de descobrir un film de Dorothy Arzner, directora que va realitzar originals comèdies en el Hol·lywood clàssic dels anys 30 i 40.
Cal aquesta mostra per veure o reveure films de Chantal Akerman, gran cineasta dels nostres temps. També per haver tingut l'oportunitat de descobrir Naomi Kawase abans del seu recent reconeixement amb el premi del Jurat a Canes que potser durà a estrenar "El bosc de Mogari", bellíssim film sobre un procés de dol. . |
|