Malgrat les advertències del moviment feminista i d'altres veus autoritzades sobre el perill i els efectes de la televisió escombraria els programes es continuen emetent i jugant a la ruleta russa amb la vida i els sentiments de les persones.

EL cas del programa "El diario de Patricia", emès en horari infantil, que va convocar a una dona i un home, ja separats i que ella havia patit maltractaments, i sobre ell requeia una ordre d'allunyament, malgrat això el programa els va posar cara a cara. Ell li va demanar si es volia casar i ella el va rebutjar. Cinc dies més tard ella moria apunyalada per la seva ex- parella.

Quines reflexions ens fem? La 1a que Antena 3, s'ha tret molt depressa la pols de sobre argumentant que no es pot establir una relació de causa efecte. Però el cert és que dóna la sensació que la dona anava enganyada, no sabia que es trobaria la seva ex-parella , i també, que expertes i veus autoritzades han repetit mil vegades, que en casos de maltractaments, intentar la mediació, ni que sigui televisiva, no és adequat, sinó més aviat perillós (8 Casos d'agressió i mort de la dona, després d'aparèixer per la televisió. Recull fet pel diari El País, el (24/11/2007)

L'exhibició de la vida personal, i sentimental a través de la televisió que a vegades és reality show, i els personatges cobren, i altres tele escombraria, toca la fibra morbosa del públic, i fa pujar l'audiència, però aquests programes ni són informatius, ni formatius, ni aporten res al coneixement dels telespectadors.

L'ADPC, voldria puntualitzar que molts i moltes dels professionals que fan aquests programes, no són periodistes, encara que en tinguin la titulació, i ells/elles se'n diguin.

Voldríem també denunciar, que perseguint l'audiència, s'emetin, tot tipus de programes que apel·len els instints més baixos de les persones, com ara la telesèrie, plena d'estereotips negatius per a les dones i els homes com "Escenas de matrimonio" de Tele 5.
L'ADPC, també vol denunciar que la majoria d'aquests mitjans de comunicació menyspreen els codis deontològics dels Col·legis i Associacions de Periodistes de l'Estat Espanyol, i ignoren les directrius de la Unió Europea pel que fa a publicitat, continguts i hores d'emissió.

Creiem que hi ha un article a la Constitució Espanyola, el 18 que deixa ben clar el que pot emetre un mitjà de comunicació social. La majoria de televisions privades manifestaven que no poden empaperar les redaccions de codis deontològics, pocs dies abans que la Vicepresidenta del Govern Maria Teresa Fernàndez de la Vega els convoqui a una reunió. Aquesta actitud denota que per a ells la televisió és un negoci, i no tenen escrúpols de cap mena.

Lamentem profundament les 69 víctimes per violència de gènere, o violència contra les dones durant l'any 2007,creiem que no només les lleis són necessàries, cal també difondre una cultura del respecte i la igualtat, a tots els nivells de la societat des de l'escola fins a les empreses.

Segur que si existís un ens, tipus Consell de l'Audiovisiual de Catalunya, ajudaria, però hauria de tenir també poder sancionador, no només d'advertiment.

La violència s'ha convertit en una xacra de la nostre societat, i és cert que els Mitjans de Comunicació, tant els públics com els privats, tenen responsabilitats i s'han de fixar en els productes que emeten, però fins que tota la societat faci seva aquesta queixa i aquesta denúncia, continuarem assistint impotents a espectacles ben tristos, que podríem anomenar crònica d'una mort anunciada.