Portada / Notícies
 
NOTÍCIES
 
   
 
La igualtat entre dones i homes encara una quimera
 
Carolina Barber
Periodista
ADPC i Xarxa Internacional
 
Els eurodiputats Maria Badia (PSC-PSOE), Ignasi Guardans (CiU) i Raül Romeva (ICV-EuiA) amb l’escriptora Gemma Lienas van debatre si la igualtat entre les dones i els homes és ja una realitat o encara és una quimera.
El debat va ser moderat per la periodista Joana Uribe, directora editorial el grup Hachette Filipachi a Catalunya i membre de la Junta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya que, juntament amb la Representació de la Comissió Europea i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona organitzaven l’acte.
 
 
S’inicià la taula rodona amb les paraules de la Joana Uribe fent una petita síntesi de la biografia de cada un dels participants. En primer lloc fou l’escriptora Gemma Lienas qui intervingué explicant perquè va triar el títol del debat: Dona-Home aquesta quimèrica igualtat. Per a ella, tot i que les dones participen ja en molts àmbits, encara estan supeditades a les decisions dels homes, perquè són ells els que estan en els llocs de la pressa de decisió. Per a ella les lleis no solucionen els conflictes i té la sensació que hi ha una contrarevolució del patriarcat. Posant com a exemple l’augment dels casos de violència envers les dones.

Per a Gemma Lienas “el ser feminista encara provoca rebuig en la nostra societat i creu que no sols les dones han de ser feministes sinó que també ho han de ser els homes per a què la igualtat NO sigui una quimera”.
 
(1) Llegat de la Unió esplicat en la xerrada per l’eurodiputada Maria Badia (PSC-PSOE):
  
La següent intervenció fou a càrrec de l’eurodiputada Maria Badia, membre de la Comissió de Cultura i Educació. Les seues paraules es van centrar en el llegat (1) de la Unió europea en aquest 50 anys, però, a més va voler ressaltar que “la nostra societat no està preparada per la igualtat i que els homes encara no han ocupat el món de dintre”, el de l’interior de la persona. Maria Badia està convençuda que el canvi a una igualtat no és possible si no és mitjançant l’educació per a tots i en tots els àmbits. En aquest apartat introduí el tema de la immigració “s’ha de fer l’esforç d’explicar a les persones immigrades que hi ha coses que poden fer en el seu país d’origen que no poden fer aquí”.
1957 Tractat de Roma: per primer cop en un article, el 119, es parla del principi d’igualtat però referit només al món del treball.
1997 Tractat d’Amsterdam: fins 40 anys després no s’introdueix el principi d’igualtat com un dels objectius de la Unió. S’introdueix el mainstreiming, es a dir, la igulatat ha d’estar present en totes les polítiques de la Unió. També s’introdueix la discriminació positiva per faciliatar el accés al món del treball.
 
 
Ignasi Guardans, vicepresident de la Comissió de Comerç Internacional, va donar la versió optimista de la taula. Per a ell “en el Parlament Europeu la convicció hi és. El debat està en el concret discriminatori, en on fixar el límit?. En què s’ha de fer per sanció, què per penalització i què per estímul ...?. Posà diferents exemples per fer explícita la seva argumentació. Per a Ignasi Guardans no hi ha d’haver res estructural que impedeixi a la dona desenvolupar-se com a dona, i en aquest sentit, pensa que els polítics han de suprimir els obstacles per a què les normes jurídiques es desenvolupin d’acord a la realitat. En el tractat vigent segons l’article 2, el tema dona - home no és una política sinó que ha d’amarar totes les polítiques de la Unió. Un altre tema és com s’implementà la qüestió de gènere en totes les polítiques i comissions, iniciades en el 2006, i segons les primeres avaluacions ha estat força superficial.

Per últim, Raül Romeva, vicepresident de la Comissió dels Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, defensà la necessitat d’una comissió específica per a la política de gènere i argumentà com és de difícil prioritzar les qüestions de gènere per a la resta de les comissions. “Sobretot perquè hi ha certa deixadesa, conformisme i menyspreu per les polítiques de les dones al Parlament”. Per a Raül Romeva ser a la comissió de DONES permet tenir una visió transversal de totes les polítiques. D’altra banda, “no es pot exigir igualtat si no hi ha igualtat en la dimensió social”. Acabà la seva intervenció ressaltant les actituds tan diferents entre homes i dones davant una mateixa situació i en to distés advertí que arribara el dia en què s’hauran de posar quotes, però...per als homes.
   
 
Després de les intervencions dels participants a la taula rodona s’obrí un torn de paraules per al públic assistent. El qual manifestà el seu acord i el seu agraïment pel treball realitzat des del Parlament Europeu en polítiques de gènere. Aquesta política ha estat una gran ajuda pels estats membres. També es manifestà la necessitat de recursos econòmics per desenvolupar les polítiques de gènere i per últim la necessitat de denunciar actuacions estereotipades d’ofensa a les dones en els mitjans de comunicació.
   
 
Activisme que fou proclamat per Gemma Lienas que creu indispensable la intervenció ciutadana de denúncia de situacions discriminatòries per a les dones.

Per últim... el brindis de cava entre els presents clogué el debat. Segures totes i segurs tots que havíem avançat un petit pas cap a la igualtat.
Fins a la propera!!!!