les formes com expressa el seu pensament, les opinions que té sobre alguns temes, la sentim interrogar-se sobre la seva identitat (“què sóc: dona?, feminista?, jueva?, nord-americana?, lesbiana?, d’esquerres?, sí, es respon, la identitat es va fent i jo estic en aquest viatge”). La sentim en les entrevistes periodístiques quan explica la seva obra (“no és un corpus únic, són temes que m’han interessat”), enfadar-se al parlar de la ocupació israeliana a Palestina, tornar a explicar que la imposició de les normes de gènere sempre oculten un fracàs, que en ella la interpel·la i la fa rumiar, però una de les aportacions del documental és escoltar el relat que fa de la seva vida. Parla de la seva família a Ohio, uns jueus benestants en que tots els seus membres s’esforçaven per incorporar les formes masculines i femenines dels personatges de Hollywood, recorda la nena que va ser, rebel i perspicaç, la primera vegada que es va dir a si mateixa que era lesbiana... i el trasbals i la revolta creativa que en va sorgir.


El film és una petita joia i no només per a les fans de Butler. La realitzadora dóna voltes sobre el personatge i ens permet contemplar-lo de lluny i de prop, de manera que experimentem un miratge: creiem que la nostra mirada s’acosta una mica més a la realitat i ens fem la il·lusió d’haver vist qui és Judit Butler.

Més informació:
http://mostra.dracmagic.cat

- Un sentit evident, per Imma Merino