Montserrat Puig
18/09/2007

Autoritats, Consellera de Treball, Conseller, Alcalde de Barcelona, diputades, regidores, amics i amigues, benvinguts, i gràcies per ser aquí aquesta nit.

Quan l’any 2002 celebràvem el 10è Aniversari en un vaixell camí de Menorca i Eivissa, creiem que érem grans com Associació, vist cinc anys desprès, ens sentim com una adolescent de 15 anys, plena d’il·lusions i que te molt món per descobrir.

Moltes vegades ens pregunten si encara te raó de ser l’ADPC, si la feina que fa l’ADPC encara és necessària. I sovint nosaltres mateixes ens fem aquesta pregunta. La resposta és si, encara és necessària.

Des del 1992, quan va néixer la nostra Associació, fina ara moltes coses han canviat, d’altres, però, no tant. Malauradament, els nostres objectius continuen essent vàlids:

.-Treballar pel reconeixement de la igualtat professional de les dones periodistes.
.- Aconseguir l’accés de més dones als llocs de decisió dels mitjans.
.- Promoure una imatge digna de les dones a l’àmbit de la comunicació i visibilitzar les seves accions, són objectius que encara tenen plena vigència.

A banda de treballar per assolir aquests objectius, L’Associació de les Dones Periodistes de Catalunya, és sensible també a la situació de les dones d’altres països i cultures, per això organitzem debats i dinars fòrum en suport de les dones de l’Afganistan, de Colòmbia, o altres. En concret d’aquí poc, el 5 i 6 d’octubre celebrarem, junt amb la Xarxa de dones periodistes i comunicadores, i l’Institut de la Mediterrània, la II Trobada de Dones Periodistes de la Mediterrània, ( la 1ª impulsada per L’ADPC es va fer el 1995) .

La vessant internacionalista, amb una mà estesa cap Europa, i l’altra cap al món, ha estat també una constant d’aquests 15 anys de militància feminista en el món de la comunicació.

Abans de fer unes pinzellades sobre les nostres activitats, vull parlar de l’associacionisme de les dones, d’aquestes xarxes, grups que s’estan estenent arreu. Des d’aquí vull saludar a les companyes de diferents professions, empresàries, advocades, metgesses... i també als grups de dones, que treballen en temes concrets, com l’ajut a les dones maltractades, o aquelles dones que pateixen malalties greus. Ja sabeu que podeu comptar amb nosaltres per les campanyes comunes.

Pel que fa a les nostres activitats, vull destacar només la última publicació: Les dones al poder local català. Actualment ja l’estem actualitzant i millorant a partir dels resultats de les eleccions municipals del 2007. Volem estar al servei de les administracions i pensem que aquesta recerca que ens mostra les dones que arriben a les alcaldies, les regidores i les responsabilitats que ocupen, és una manera de contribuir a l’accés de les dones al poder.
La web, que com professionals de la informació intentem millorar dia a dia i la Revista Dones són també els nostres vaixells insígnia i la porta per on ens podeu conèixer.

Si ens preguntem quines coses han canviat en aquests últims 15 anys en el món de la comunicació, hem de dir que de mica en mica s’avança en la visibilització de les accions de les dones, degut a que van ocupant llocs de responsabilitat i també s’utilitza un llenguatge políticament correcte.
Un dels objectius de l’ADPC, l’accés de les dones a llocs de poder, observat amb les ulleres de periodista, si que podem dir, que a mida que les dones ocupen llocs de responsabilitat , en la política, l’empresa, la ciència .... van assolint més protagonisme en els mitjans de comunicació. Diem que la societat ja no és sorprèn quan una dona fa de portaveu del Consell de Ministres del Govern central, o del govern d’Euskadi. Igual que la directora d’un centre de recerca de medicina reproductiva sigui també una dona. Potser un exemple que ens serveix en aquests temps de globalització seria el paper tan ferm, que està jugant la cancellera alemanya Àngela Merkel, malgrat que quan va ser nomenada un sector important de la premsa se li va tirar a sobre. Ara els fets demostren i els mitjans ho han de reflectir, que està fent un bon paper tant en política europea, com en política internacional, i sembla que la població alemanya està força contenta d’haver eixugat el deute de la reunificació i que l’economia alemanya torna a rutllar. És un dels paradigmes que tenim, però n’hi ha d’altres.
Volem constatar de nou que a les Facultats de Ciències de la Comunicació, el percentatge de noies és molt superior al de nois, a les redaccions dels mitjans també elles són nombroses, però si analitzem els organigrames de les empreses de comunicació, veiem que elles, les dones , encara ocupen pocs llocs.

Certament que hi ha coses que sí han canviat des del 1992, fins ara: tenim algunes lleis, com la Llei contra la violència de gènere, del Govern Central i aviat tindrem la llei ”Contra la violència masclista” del Govern català, lleis pensades per garantir els drets de les dones, i que com periodistes defensarem i ajudarem a difondre.
Tenim també la Llei de la Igualtat, promoguda pel Govern Central, i menys coneguda que les altres, per tant si que podem estar contentes perquè alguns canvis s’han produït, i esperem que amb el temps, aquestes lleis convenientment dotades, siguin assumides per tota la societat.

Els Premis periodístics, EL Card, EL Lliri i La Rosa del Desert, són marca oficial de la casa. Mantenint el seu esperit els hem anat adaptant als nous temps.

Algun any ens hem fixat amb la publicitat... però aquesta vegada ens hem volgut fixar en els espais de ficció, allò que abans en dèiem dramàtics. Som conscients que la ficció no és exactament un terreny periodístic però sabem l’impacte que determinades sèries de televisió tenen sobre l’opinió pública. Hem volgut destacar aquells rols desenvolupats pels personatges masculins de ficció, que mostren uns estereotips diferents dels estandars i més adaptats als nous temps. Subratllant des de l’Associació de Dones Periodistes que determinats programes de televisió poden contribuir a canviar els estereotips de gènere. Ens ha agradat comprovar que l’afecte, la comprensió i la solidaritat no són exclusivament valors femenins. Ja ens agradaria que això fos així a la vida real...!!!!
I ja sabeu que els nostres Cards, són un toc d’atenció, una sirena d’alerta, i que el que volem és que en el futur es mereixin un lliri.

La rosa del desert 2007, la hem atorgada a una dona advocada, periodista, escriptora i sobretot a una lluitadora. La fidelitat a uns principis per la igualtat de les dones vertebren tota una trajectòria professional i personal. El seu pot ser un exemple, del que calia fer, i de que no s’ha de renegar dels objectius i la lluita pels valors democràtics i ciutadans..
A més a més dels premis oficials, no voldria deixar passar aquest moment, sense expressar la nostra felicitació més sincera a la iniciativa del diari “20 Minutos” de suprimir la secció de contactes. Felicitats i tant de bo que aquest exemple sigui seguit per a tots els altres mitjans.
L’ altra felicitació és per a la recent estrenada Agencia de Notícies de Gènere i per la igualtat creada per AMECO, a nivell estatal.

Enhorabona!!. Desitgem que l’agencia creixi i es faci imprescindible per a tots els Mitjans de Comunicació.

Permeteu que dediqui unes paraules al Col·legi de Periodistes, que no només ens deixa compartir casa, sinó que participem en les iniciatives de gènere que el col·legi proposa, com el Decàleg pel tractament de les noticies sobre violència de gènere, i el Llibre Blanc, iniciat a l’època de la degana Minobis i acabat a l’època del degà Huertas Claveria.
Amb l’actual degà, Josep Carles Rius, esperem dur a terme tasques comunes que contribueixin a visibilitzar les dones en el món de la comunicació.
Acabaré aquestes paraules de salutació adreçant-me a les joves, les llicenciades en Ciències de la Comunicació, i també als / i les alumnes que van la Universitat, que sàpiguen que sempre que ens necessitin ens trobaran, com ja passa sovint, per fer treballs, o per col·laborar en els nostres projectes, com algunes ja han fet o estan fent.
Finalment vull agrair a totes les sòcies la seva presència aquí, i molt especialment a la Comissió de la Festa i a la Junta perquè entre totes ha estat possible la realització d’aquest acte.

Bona nit i moltes gràcies.