|
Els motius pels quals vam decidir crear aquests premis, van ser els mateixos que ens van dur a crear l’ADPC: és a dir, visibilitzar la presència de les dones, periodistes en el cas de l’Associació, i les informacions relatives a les dones, en els mitjans de comunicació.
Dit en d’altres paraules, si vam decidir endegar una Associació de dones professionals del periodisme per a deixar constància que teníem dret a exercir el nostre dret a formar part de l’òrgan col.legiat de la professió, semblava lògic que intentèssim fer més passes endavant per tal que la presència de les dones en els mitjans de comunicació com a membres actives de la professió i com a subjectes protagonistes de les notícies també tingués la seva quota de visibilitat mediàtica.
Per això doncs, vam decidir crear aquests dos premis -que després s’ha ampliat amb la Rosa del Desert- per tal de premiar i/o castigar, als companys periodistes que s’haguéssin destacat en la defensa de la presència de les dones i en el seu bon tractament informatiu, amb el Lliri, i als que amb la seva actitud i en les seves informacions haguéssis actuat en sentit totalment oposat, amb el Card. Ben senzill.
Però.....han passat uns quants anys, les dones cada vegada som més nombrosses en les redaccions i en les Facultats, cada vegada som més actives en el món laboral-profesional i, encara, hem de continuar premiant o castigant a la professió perquè ni les professionals del periodisme, alguna honrosa excepció hi ha, ocupen llocs de responsabilitat, ni les dones són protagonistes actives de les informacions que omplen els mitjans del nostre país. Què falla, doncs, en el sistema? Doncs el sistema mateix. Ni Lleis d’Igualtat, que celebrem que existeixin, ni els nostres premis, aconsegueixen que les dones, en qualsevol camp que exercim les nostres activitats, siguem considerades de la mateixa forma que l’altra part de la Humanitat.
Dit senzillament, els drets de les dones, encara estan per aconseguir. O sigui: tenim premis per a molts anys!!!!
|