10 de desembre. Dia Internacional dels Drets Humans
La protecció i promoció dels drets humans ha estat una de les més grans preocupacions per a les Nacions Unides des de 1945, any en què els països fundadors de l’Organització van acordar treballar perquè mai més es tornessin a reproduir els horrors de la Segona Guerra Mundial.
En aquest sentit el dia 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans.
L’any 1950 es va invitar a tots els Estats membres i a totes les organitzacions interessades a commemorar cada any el 10 de desembre com el Dia Internacional dels Drets Humans.
L’any 2008 es va celebrar el 60è aniversari de la proclamació dels Drets Humans en un context en què les desigualtats i injustícies arreu del món continuen produint-se.
Pel que fa als drets humans de les dones, es violen cada dia a diversos països quan aquestes viuen en situacions de pobresa pitjors que els homes, quan s’enfronten a la discriminació per l’accés a la terra i a la feina, a l’educació, a la salut o quan no tenen dret a participar en les decisions més personals que afecten les seves vides.
La discriminació de les dones, la gran malaltia del món
Tot seguit oferim algunes dades que donen fe d’aquesta afirmació.
- Actualment més de mig milió de dones moren cada any al món per problemes relacionats amb l’embaràs, la principal causa de malaltia i mortalitat entre les dones de 15 a 44 anys, el 99% en els països en vies de desenvolupament.
- Unes 600.000 dones moren cada any de part a l’Africà davant les 12.000 d’Europa. Aquestes morts es podrien reduir a la meitat només si les persones que col·laboren en el moment del part es rentessin les mans, una mesura higiènica que no s’aplica per problemes d’aigua, per incultura o per l’extrema pobresa en què viuen.
- Prop de la meitat dels 40 milions de persones infectades pel virus de la Sida a tot el món són dones.
- Dels 920 milions de persones analfabetes que encara hi ha al món, 600 milions són dones.
- Una de cada tres dones al món ha patit, en algun moment de la seva vida, o és troba en situació de maltractaments físics o psicològics.
- Al menys 36 països tenen lleis que discriminen les dones, segons Amnistia Internacional. La discriminació està present en la cultura, la religió i les lleis, malgrat que fa més de 25 anys que les Nacions Unides van aprovar la Convenció per a l’Eliminació de Tota Forma de Discriminació contra la Dona (CEDAW). Aquesta convenció l’han ratificat 181 països entre els quals no s’hi troba els Estats Units.
- Violència legal. En alguns casos, les lleis admeten la violència contra les dones permetent per exemple els anomenats “delictes en nom de l’honor” o admetent aquesta qüestió com atenuant. Un altre exemple seria el cas de Guatemala, on la Llei permet la suspensió de la condemna si el violador es casa amb la víctima. A Nigèria el Codi Penal permet que els marits utilitzin la violència física per ‘renyar’ a les seves dones sempre i quan no provoquin un dany greu o en altres països en els que es pot castigar a la lapidació a una dona només per tenir un fill sense estar casada.
- Lleis d’obediència femenina. En països como Sudan i Iemen hi ha lleis d’obediència de la dona. La norma estableix que les dones han d’estar disponibles per mantenir relacions sexuals amb els seus marits i no poden abandonar el domicili conjugal sense el seu permís.
- Poligàmia i divorci. La poligàmia encara és una pràctica habitual en diversos països. El Codi de Família argelí limita els drets de la dona en el matrimoni consentint la poligàmia, ordenant l’obediència de la dona i restringint les causes de divorci per a les dones. A Israel una dona jueva no té dret a divorciar-se, tal i com estipula la llei rabínica i sanciona la llei estatal.
- Sense drets. A diversos països com Kuwait, Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs, les dones no tenen dret a vot, ni es poden presentar a les eleccions i no se les permet circular lliurament sense companyia d’un familiar pròxim, home, ni per rebre atenció mèdica urgent. Al Camerun les dones no poden ser propietàries de terres pel cultiu agrícola. Només poden cultivar les dels seus marits o autoritats. Normalment els hi deixen les menys fèrtils i quan aquestes comencen a donar els seus fruits, les obliguen a pagar un lloguer per la seva explotació.
Més informació
Declaració Universal dels Drets Humans