Durant la Guerra Civil va escriure al Diari de Barcelona, a les seccions de Lletres i Les obres de la revolució, encara que també hi va publicar entrevistes i reportatges.L'any 1938 va dirigir el Diari de Catalunya.

Però l'any 1939, acabada la guerra, es va exiliar a França, a Roissy-en-Brie, amb un grup d'intel·lectuals. Allí va conèixer l'Agustí Bartra amb qui es va casar. També va fer una forta amistat amb la Mercè Rodoreda que continuà en forma de cartes quan l'Anna Murià va anar a Amèrica.

A la República Dominicana va sobreviure fent d'esteticista; després es va traslladar a Cuba i finalment a Mèxic, país on va establir la seva residència fins que va tornar a Catalunya, a la dècada dels setanta. Primer es va instal·lar a Barcelona i després a Terrassa, ciutat on va viure els darrers vint anys de la seva vida.

Va col·laborar a Serra d'Or, Cavall Fort, Revista de Catalunya, i ha publicat, entre d'altres, les obres: Aquest serà el principi, Res no és veritat Alícia, Crònica de la vida d'Agustí Bartra...

Anna Murià va ser una intel·lectual, nacionalista, catalanista, d'esquerres i feminista, perquè tal com deia ella: "Una persona d'esquerres per força ha de ser feminista".