Des de la secció Món Femení, va polemitzar amb personatges i institucions com Domènec de Bellmunt a causa de la iniciativa d'organitzar la festa de les modistes; amb Enriqueta Sèculi, promotora del Club Femení i d'Esports a qui va convèncer perquè afegís els articles masculí i femenis als noms... va entrevistar nombrosos personatges del món polític i cultural...

La seva desimboltura i simpatia la van convertir en una persona popular que donava conferències i col·laborava en revistes com Joventut Catalana, d'Ací, d'allà, entre d'altres.

En els seus escrits es proclamava feminista encara que hi afegia que calia conservar la feminitat. Autora de L'etern femení, publicació que es va seguir editant acabada la guerra, va publicar l'any 1957 l'Etern masculí, en el que fa extensius als homes els consells adients per assolir l'hormonia conjugal.

També va fer incurssions en el món teatral publicant l'any 1936 l'obra L'estudiant de Girona. La seva última obra coneguda és de l'any 1954, amb la comèdia L'amor té cops amagats.