 |
Rosa Maria Arquimbau
Rosa M. Arquimbau, periodista i escriptora que de ben jove ja va començar a escriure, doncs als 13 o 14 anys va escriure algun conte, que publicava en revistes literàries de l'època. Va col·laborar en gairebé tots els diaris i setmanaris d'esquerres i l'any 1929, amb només 19 anys, va publicar la seva primera obra: un llibret de contes titulat: La dona dels ulls que parlen. A l'any següent, 1930, va fer tot un seguit de reportatges de caire social a la revista Imatges. Col·laborà al setmanari La Rambla, amb una columna nomenada Films&Soda, des de la qual comentava, sovint amb ironia, els canvis que protagonitzaven les dones. Els seus articles sovint provocaven polèmica amb els diaris de caire més conservador. El periodisme i la literatura no la van apartar de la política ni del feminisme. Va participar a la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l'Estatut i va promoure l'agrupament de les catalanes a favor del vot femení. Va ser presidenta del Front Únic Femení Esquerrista, a més de militant d'Esquerra Republicana. Durant els anys de la República va escriure Història d'una noia i vint braçalets (1934), Es rifa un home (1935) i l'any 1938 va estrenar la peça teatral Maria la Roja, que ella va qualificar com de reportatge, ja que l'acció transcorria en una presó de dones a Paris. L'any 1957 va publicar la comèdia L'inconvenient de dir-se Martínes. Als anys 70 va tornar al panorama literari després d'un temps d'absència amb La pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971) |
|